L’església de Tormos, dedicada a l’advocació de Sant Lluís Beltrán, sant titular de la parròquia, es construeix durant la segona meitat de segle XVIII, amb un estil neoclàssic, depurat en línies generals però amb aplicació de tècniques i materials típiques de la zona on s’ubica el temple.

Dins el conjunt es poden destacar diferents elements de gran interès, per no haver patit en excés transformacions en les successives èpoques posteriors a la seva construcció. Entre d’altres destacaríem el retaule major, dedicat a Sant Lluís Beltrán, i el retaule lateral dedicat a la Mare de Déu de l’Rosari. De tots dos cal dir que la seva materialització es realitza per l’ocupació de la fusta amb la influència de el mateix estil que la construcció, el neoclàssic. Així mateix, tots dos, presenten diferents afeccions que alteren la seva imatge original.

L’església es desenvolupa en cinc crugies, descrivint una creu llatina inserida en un rectangle gairebé regular i

La nau principal i transsepte es cobreixen amb volta de canó corregut, amb reforç d’arcs que evidencien l’estructura resistent, exterior-interior. La unió de tots dos braços, nau longitudinal i transsepte, creuer, es cobreix amb una volta rebaixada com a unió de tots dos canons.

Les naus laterals, sent gairebé fornícules per rebre els retaules es cobreixen amb voltes rebaixades.

L’interior presenta una decoració típica de l’neoclàssic amb columnes, capitells d’estil compost, pilastres, motllures robustes, típiques de l’estil de la construcció.

Puntualment s’utilitza el daurat, sent en aquest cas una emulsió de purpurina o, si s’escau or fals amb un elevat estat d’oxidació. Així mateix el conjunt es completa amb plafons pintats amb motius vegetals, esgrafiat en el seu perímetre i en arcs de reforç, estant en l’actualitat camuflats per una capa de pintura, cintes perimetrals daurades en tots els draps, fris continu perimetral amb sanefa pintada imitant marbre i jaspis de tonalitats fosques.

La coberta es resol amb cobertura de teula ceràmica, tipus àrab, sobre tauler ceràmic recolzat en gairebé total seguretat sobre envanets que al seu torn es recolzen sobre la volta de canó.

En la coronació dels murs exteriors de la nau principal, transsepte i contraforts hi ha una cornisa perimetral amb decoració tipus greca monocroma sobre revestiment de morter de calç.

El paviment es realitza amb rajoles de ciment, datades de finals de segle XIX, formant sanefes i figures seriades, tant a la nau central com a les laterals.